A les escoles ens agrada dir que ensenyem a gestionar emocions. La pregunta és: per què ho fem? Entre d’altres motius, perquè les emocions van lligades de manera inevitable a l’aprenentatge. El prestigiós neuròleg Francisco Mora afirma que el cervell només és capaç d’aprendre si hi ha emocions. L’aprenentatge lliure d’emocions no es dona quasi mai, i si hi ho fa aviat s’oblida. Perquè un contingut quedi fixat al cervell d’una persona aquest l’ha de reconèixer com a útil i vinculat a emocions positives (les negatives, per descomptat, són un entrebanc). Un exemple de com es vinculen les emocions a la memòria és la relació entre l’olfacte i els records: aquest sentit -per un tema de processament de la informació- és el que s’associa de forma més poderosa als records, sobretot si són bons. Per exemple, aprendre a través de jocs activa mecanismes de recompensa, amb la consegüent emoció positiva, que fa que els continguts quedin fixats amb molta més força a les estructures sinàptiques.